Guillem de Berguedà

Ara que som al mes que el fred

Aquest poema l'han interpretat: Titot .

I
Ar el mes que la neu e·l frei
vei venir e·l gel e·l aurei,
chantarai de las tracios
que·m dis Mos Sogres, vieills tignos;
e pois no m’en val dret ni fei,
al bran d’acier en clam mercei
et al ferran Matagilos.

II
E sobre tot al Glorios,
que sap mos dreitz e mas razos,
q’estiers autres amics no·m vei
mas sol Ma Sogra, cui soplei,
q’es la mieiller e la plus pros
dompna que sia demest nos;
e ment qui que m’o desautrei.

IIi
E ja no s’en combat’ab mei
us cavalliers ni dui ni trei,
que la mieiller e la plus pros,
bella Sogra, non siatz vos
e la gensser de nuilla lei;
q’ie·n vensseria, fe qe·us dei,
dos catalans o tres gascos.

IV
Sogra, per vos estau joios,
francs e fins et humelios;
e qan ma seigneira desplei,
en batailla o en tornei,
vauc de ferir plus voluntos,
que, s’era lioparz o leos,
no·is darion tant gran esfrei.

V
Arnaudon, en ton palafrei
vai dir a mon seignor lo rei
- joglar, non sias temoros,
anz sias del dire coitos-
que per fals consseill no·m gerrei,
qu’eu farai dreich a sa mercei
e mandamen volontairos.

VI
E ve·m mieills q’en sa cort pladei
e q’el en sia poderos.

VII
E qui m’apella de no-fei
non l’en soan negre ni ros.