Joan Brossa

Eco

Aquest poema l'han interpretat: Josep Miquel Servià .

– Explica’m, tu, què és el sol. – El sol.
– Explica’m què és la lluna. – La lluna.
– I per què en Pere plora amb desconsol?
– Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

– I les muntanyes què són? I els estels?
– No són més que els estels i les muntanyes.
– I aquestes canyes? I aquestes arrels?
– Doncs no són més que això: arrels i canyes.

– I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home?
– Heus aquí
l’última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.