Neva a París
i el vent llança les volves contra el tacte,
la pell grisa de l'aire
dibuixa les mirades que s'encreuen
cercant besos ocults
rere un gest fatigat.

Neva a París,
el cel no té fronteres,
el dia és un estany
i les ombres s'inclinen sobre l'aigua.

La nit,
blava,
s'ajeu,
molt àvida de llavis.