Folls reis han dit: “La guerra,
que esdevingui avui mare
del darrer món.” Contemplo,
doncs, les senzilles coses
per última vegada,
mentre soldats esborren
dels fràgils murs del somni
la paraula demà. L’oculta
forma del temps s’enduia
tot l’injust a la plena
quietud del no-res. Oh, bellíssim,
suprem foc! Quan m’atanso
a trobar-me en l’altiva
mort militar, encara
veig, ben endins de l’orba
mirada, les muntanyes
i la neu, velles hores
dels pobres homes àvids
de vida, sols de viure
sense cap saviesa.