Ai, fresca!,
divina l’au que giravoltava pel teu rostre.
M’he embolicat amb el que és teu i amb el que és nostre.
Adéu, i gresca!
Volo més alt!
Prò enyoro l’ala mig tocada,
enamorat de l’abraçada...
I, ai!, digue’m
que volarem altra vegada,
prò tu lliga’m,
que entre estimar-te no s’escapi alguna amiga...
Volo massa alt!
Porto la marxa del polígam industrial.

T’ho dic amb bromes
i tu ho entomes
seriosament
i no se’t veuen ni les plomes.