Vinc pelat però feliç,
rostit pel sol africà
de les altes valls.

Porte damunt la serenor
de nits blavoses,
entre muntanyes de quietud.
Sóc lluny de Babilònia.

Tot i tindre-la present
per la llargària
dels seus tentacles
insondables de neguit,
sóc lluny de Babilònia.

I em sent
una criatura
benaurada.

Ésser feliç a Babilònia,
com a tot arreu,
no és gens fàcil,
no és gens fàcil.

Però ací, en un racó d’Àfrica,
em sent feliç de ser.
Amb això només, és prou.

Ara no tinc un duro,
cert del tot.
I els dies que he passat
no tenen preu.

Ara sóc una persona alegre,
és meravellós.