Tan petita i ja saps com és d’alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m’omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l’altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d’alta
la paret que no et deixo saltar!