Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré
brostar en flors de poesia
com en roses el roser.
Ai, la llum que el cel envia!
Ai, rabella que ens vol bé!
La vaig veure com fugia
dins una ona d’harmonia...

Jo aguait per si tornaria,
i passa el temps, i no ve!
Jo voldria, jo voldria...
un repòs com mai l’hauré.
El repòs que el cor somnia,
dins el món no el trobaria:
jo voldria, jo voldria
el cel com me moriré.