No passareu! I si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, ¿què hi fa?, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per ‘xo cantem: “Per més que feu,
no passareu!”


Versió digitalitzada de Flors de sang, disponible a la Biblioteca Digital Hispànica.